Una nova xerrada organitzada per l’AFA dóna claus per prevenir l’abús sexual infantil

Aquest dijous 7 de març ha tingut lloc una xerrada sobre prevenció de l’abús sexual a càrrec de Vicki Bernadet organitzada per la Comissió d’Escola de Famílies de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’Escola Volerany. Un acte important per a nosaltres, tenint en compte que aquest és un tema especialment sensible. I és que quan s’aborda el tema de l’abús sexual a nens i nenes es demostra que ningú coneix amb precisió les dades d’incidència.

Hi ha qui diu que el percentatge de prevalença, és a dir, de casos és del 30%, hi ha qui suggereix un 10% i hi ha qui, fins i tot, planteja un 70%. Per què les xifres que proposem són tan dispars? Doncs perquè, tot i que els mitjans de comunicació fan públiques les dades d’incidència amb prou regularitat, ningú se les mira i les recorda. I com és això? Perquè no conectem amb el problema. Pensem que això mai passarà al nostre entorn i mai passarà als nostres fills i filles.

Per això des de l’AFA creiem en l’importància de realitzar la xerrada d’avui i de deixar-la en mans de la Fundació Vicki Bernadet, una entitat de referència en l’atenció integral, prevenció i sensibilització dels abusos sexuals a menors comesos en l’àmbit familiar i de l’entorn de confiança del nen o nena.

I hem pogut saber com n’és d’important promoure i potenciar l’autoestima dels nostres fills i filles, perquè tot abús és una qüestió de poder i, per això, han de poder ser nens i nenes apoderats i forts. A més, la comunicació és essencial. Cal abordar l’abús no des de la por, sinó des de la segurat. No des de la defensa, sinó des de la protecció.

Les dades que tenim al nostre abast són esgarrifadores. Ens diuen que als països del nostre entorn de context occidental (Europa, Estats Units, Canadà, etc.) un 23-25% de les nenes i un 10-15% dels nens pateixen abusos sexuals abans dels 17 anys. És a dir, el voltant d’un 20%, un de cada cinc nens i nenes: 5 de cada classe de 25. I sempre es diu que, en realitat, aquestes dades haurien de ser més elevades. D’aquest 20%, un 92% no ho explicaran i, si ho fan, serà quan ja siguin persones adultes.

I d’aquest 20%, només en un 10-15% dels casos l’abusador serà una persona desconeguda. És a dir, en un 80-85% dels casos l’abusador serà de l’àmbit de confiança i intrafamiliar de la criatura.

Què s’entén per abús sexual?

D’entrada és necessari entendre que no hi ha abusos més grans o més petits, més lleus o més greus. Tot és un abús i la seva gravetat depèn de com el viu i com el pateix l’infant que n’és víctima. L’abús és una actitud de caire sexual d’una persona cap a un menor, amb contacte físic o sense contacte físic.

Elements de l’abús:

– Una assimetria d’edat. Fins als 12 anys es considera que la diferència d’edat de 5 anys; i a partir de 13 passa a ser de 10 anys.

– La coacció a través de l’engany, la manipulació i les amenaces.

Com prevenim l’abús sexual?

La primera eina importantíssima és educar en poder dir NO i en la “propietat” del propi cos i la pròpia intimitat.

Com a pares i mares hem de respectar el seu dret al propi cos i a la intimitat i, per tant, demostrar-los-hi que poden i han d’esperar que tothom faci el mateix. Així, i per exemple, no els hem de fer emprovar roba enmig d’una botiga si no volen, o no els hem de forçar a portar o no la part de dalt d’un bikini.

La segona eina es centra en els petons. No es poden confondre amb una obligació social. Oi que quan no en tenim ganes les persones adultes no fem petons? Pels nens i nenes, els petons, és a dir, un contacte físic que demostra afecte, han de poder ser un regal que es doni quan es vulgui. Forçar-lo a l’estil de “va, fes-li un petó al tiet o a la tieta, a l’avi o a l’àvia, etc.”, és contraproduent. Molts abusos comencen amb un petó.

Per últim, la tercera eina bàsica és evitar les relacions basades en la condicionalitat: si fas això et dono alguna cosa.

Si passés, sabríem detectar-ho?

El primer indici de que pot estar passant alguna cosa és si observem un canvi de conducta significatiu del nostre fill o filla en relació a una cosa que abans li agradava molt. Abans li agradava molt anar a bàsquet i, en cosa d’una o dues setmanes, ara ens diu que no hi vol anar i/o hi va desganat.

Si deixem passar un temps, a veure què passa, correm el risc que la nostra inacció provoqui que la víctima normalitzi la situació. Aquesta és una estratègia de supervivència molt habitual que fa que el nen o la nena s’acomodi a la situació.

Per tant, la recomanació és que actuem per esbrinar què pot estar passant. El primer pas és preguntar-ho un parell de vegades però, si no tenim resposta i no ens ho explica, és millor no insistir-hi perquè podira fer que es bloquegi. En aquest sentit, cal tenir en compte que les víctimes no sempre es veuen com a víctimes, sinó com a còmplices. I, a més, tenen por de donar-nos un disgust i/o provocar alguna cosa que trenqui la família o que comporti canvis massa grossos en les seves vides. Per això, es proposa que, durant entre 2-3 setmanes observem dia per dia els estats d’ànim i de conducta del nostre fill o filla per intentar detectar els dies clau i descobrir què passa aquests dies, amb qui està, quines extraescolars fa…

I, arribats a aquest punt, no hem de dubtar a adreçar-nos a entitats i serveis experts.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s